Al é ca cumota forma de energia che an pņ adorč da fa döt: löm, cialt, frėit, mėte a ji motors y vigni sort de aparać. Ara se lascia trasportč saurģ, ara ne pėsa nia y va der debota, mo ara é ria da controlé deache ara mess gni fata tl medemo mumėnt che ara vėgn adorada (ara ne va nia dala imagaziné).
Ara vėgn fata tla gran pert cun generatur che vėgn meną da turbines. Chėstes adora petrolio o druch dla ega (idroeletrich) o gas o ince forza atomica. N atera manīra moderna de produziun é l'fotovoltaich olache an ne adora degun generator che roda, mo inverters che é statics (nia che se möi).
Tles ciases anse 230 V o 400 V cun les tėi fases pur i motors.
Tles ciases de abitaziun unse normalmenter danter 6 y 32 A.
Pur es. na mascinn da lavč adora ca. 2 kW, na televijiun o n computer ca. 200 W, n frigo ca. 400 W y i.i.
Na familia mesana cunsöma te n ann ca. 3500 kWh.
Ara vėgn fata tla gran pert cun generatur che vėgn meną da turbines. Chėstes adora petrolio o druch dla ega (idroeletrich) o gas o ince forza atomica. N atera manīra moderna de produziun é l'fotovoltaich olache an ne adora degun generator che roda, mo inverters che é statics (nia che se möi).
Volt (V)
Al ō di la tensciun dla forza eletrica, sciöche l'druch pro l'ega.Tles ciases anse 230 V o 400 V cun les tėi fases pur i motors.
Ampere (A)
Al ō di tan de strom (eletrons) che passa fora pur i aparać.Tles ciases de abitaziun unse normalmenter danter 6 y 32 A.
Kilowatt (kW)
Chėsta é la potenza dl energia; pur l'eletrizitč depėndra dal prodot dla tensciun (V) y dl strom (A). Tles ciases d'abitaziun unse normalmėnter potenzes danter 1,5 y 6 kW.Pur es. na mascinn da lavč adora ca. 2 kW, na televijiun o n computer ca. 200 W, n frigo ca. 400 W y i.i.
Kilowatt ora (kWh)
Al é l'unité de mosöra dl'energia. Al se trata dl unitč de musöra plü importanta y che vėgn dant plü gunot. Cun na kWh ponse scialdč 86 litri de ega de 10 gradi C°. Na mascinn da 3 kW consuma te 5 ores 15 kWh (3 x 5).Na familia mesana cunsöma te n ann ca. 3500 kWh.
